Rogaining???

Això és el que li vaig respondre al meu company de fatigues, el Ricard, quan em va proposar d'anar a descobrir una nova experiència per mi. Que ........ és un rogaining? Doncs una cursa d'orientació de llarga distància, home!!! Ara ja ens comencem a entendre millor. Doncs bé així és com vaig descobrir aquesta nova experiència, que ens havia de portar el 18 de gener, cap a la recòndita població de l'Espluga Calba (Les Garrigues), a gaudir d'un paisatge a priori desconegut per mi. La veritat és que un cop allí, ja vaig veure que el terreny era molt semblant al que ja hem recorregut en diverses vegades a iniciativa del Victor, en les diferents curses que organitza a les Borges Blanques.
Recordo que al matí, tot i que no gaire d'hora, cosa totalment novedosa en les curses en que acostumem a participar, comentavem amb el temps que ens trobariem, tement la profunda boira d'aquestes contrades, i el fang acumulat per les diverses nevades, i dels no gaire grans, però continus turons de la zona, el que ens feia pronosticar que acabariem fins als nassos de pujar-los i baixar-los.
Després d'arribar a l'aparcament i canviar-nos, anem a recollir els dorsals, trobant-nos de camí un gran nombre de coneguts de fatigues, i comentant el gran nivell dels contrincants. Está clar que aquí no ha vongut nongú a passejar. A les 11:45 ens donen els mapes, i comencem a marcar l'estratègia que mirarem de seguir per tal de fer el màxim de valises possibles i assolir el major número de punts. Arrenquem en massa són les 12h, els més espitosos surten com a cohets, i ens mirem amb el Ricard, dient-nos amb la mirada que com sempre amb una cursa de 6h, com aquella tothom acaba on li toca. El primer trencall, errem el camí, però només hem de recular 100 metres per recuperar el bo, deixem la primera valisa, ja que volem evitar la cua d'equips que esperen per valisar. Ja en aquests primers moments comencem a marcar el ritme que a priori volem mantenir fins al final de la cursa. Estem còmodes, comencem a sobrepassar alguns equips dels que havien sortit com una moto, i comencem a deixar anar els primers esbufegs, que després de breus moments desapareixen, i comencem a trobar les valises, anem bé, trobem tot el que ens proposem i anem sumant punts, el físic ens acompanya, i comencem a pujar i baixa turons. No ho entenc, però amb aquest tipus de curses adelantes més d'una vegada el mateix equip, cosa que fa que comencem a traçar a rumb, per poder anar més ràpid entre valises, però alerta que sense refereències la cosa es complica, i ens encallem amb la valisa 75, on deu ser, aquí!! li dic al Ricard! I seguim ara si tornant a agafar camins i corriols. El dia va passant, ja portem 3 hores, i la veritat és que ens trobem bé, comencem a trobar equips caminant, però nosaltres seguim corrent sense parar i a bon ritme. En aquest punt ja veiem que serà impossible fer totes les valises, ja que en portem la quarta part del total, i decidim redissenyar l'estratègia, una estratègia que ens permeti sumar el màxim de punts, sense sobrepassar l'hora de tancament de la cursa. Les hores van passant, i cada cop ens trobem més equips a mesura que ens acostem a l'Espluga, cosa que facilita l'orientació, ja que observes d'on surten altres equips, veient clarament els millors punts per on atacar les valises. Continuem bastant sencers, i decidim canviar de zona per tal de mirar d'assolir més punts, i ens surt bé. Ja veiem l'arribada, i encara ens sobren 20 minuts. N'anem a fer un altre? i cap allà falta gent. Per fi arribem enmig d'una gran multitud, i amb l'amenaça de la foscor ben aprop, que en breus minuts envairà tot el poble.
La veritat és que ens ho vem passar molt bé, i va ser un bon entrenament de cara a les properes curses on volem participar. I no només això, sinó que a més pel més d'octubre hem decidit preparar una cursa així a prop de casa al Penedès.