Transllena 2010, quina calor

Aquest dissabte es va cel.lebrar la 3ª edició de la transllena, la cursa de les comarca de les Garrigues que com diu el seu nom, es duu a terme per la serra de la llena, una de les petites serres d'aquesta comarca tant plana, que ascendeix fins als 1000 metres.
Aquesta cursa és una iniciativa del Victor, que per tots els que el coneixeu, hi posa moltes ganes e il.lusió en tot allò que mira de tirar endavant, per aquest motiu, i essent el primer any, en que per vacances no em podia escaquejar, doncs cap a córrer a la fresca,jeje..
Surto de Vilafranca en un dels dies més calurosos de l'any a 31º, augurant que a la Pobla de Cèrvoles, estant a més alçada i al peu d'una serra de 1000 metres, no podia fer-hi tanta calor, i així va ser, estavem a 35º a les 18h, imagineu-vos el percal. Les 18:30 sortida pel poble i primer tram pistero, terreny pels carreteros rodadors, que comencen a estirar el grup amb un ritme infernal, i no ho dic per la calor, només. Primer avituallament km2, segueixo sense parar com quasi tothom, i comença una baixada una mica tècnica cap a un fondo, aquí els carreteros aixequen el peu del gas, i primera cua, cansat de parar, salto pel dret i aterro de cap, però assolint l'objectiu de passar el primer tap, abans de que comenci la forta pujada a partir del km 3,5, on ens esparava la pujada de 3,5 kilòmetres, que començava de manera molt suau, i de repent cara amunt sense pietat i a patejar. En aquest punt tothom es comença a posar a lloc, els que havien sortit per sobre de les seves possibilitats fan figa, i els que havien reservat de manera molt previsora, comencem a estirar una mica la corda. La calor i la forta pujada aconsegueix estirar molt el grup, no em sento còmode, ho passo una mica malament, però amunt sense parar, ànimes amb pena al km 5, increible, m'acasun el Victor, alguna en tenia que fer. Arribem a dalt, un altre avituallament perfectament col.locat, i on parem a refescar-nos, però molt poc temps, i a carenar amunt i avall per la part més alta de la serra de la llena, la baixada no arriba, fins el km 9, al que arribem per un corriol tècnic i divertit amb pedres, arrels i sorra, que s'acaba al km 11,5, on tornem a desembocar en una pista ample per on entrem al poble.
Al final per fer 13 km's, 1h28' i el 36 de la general, no és un temps gaire bo, però les condicions i el terreny eren infernals, al menys per mi, que el primer va fer el ciruit en 1h05', supermarca.

Els coleguilles, d'on pensaveu que venia el nom

Avui m'he endut una grata sorpresa quan feiem el cim del Montcorbison, un petit cim de la Vall d'Aran de 2200 metres, però que té unes de les millors vistes de la Vall d'Aran, facilitant poder veure tots els pobles de la part alta de la Vall i de la Baixa, cosa que pràticament no es pot fer desde cap altre zona que no sigui aquesta. L'ascensió que hem inciat a la Bassa d'Oles, ens ha portat per el PR 113, fins la cabana de Geles i el Santet de Gausac, per seguidament pujar fins al coll on hi ha el Santet de Casau, hem anat quasi tota l'excursió sols, ja que aquests cims tant petits no acostumen a cridar l'atenció dels excursionistes, cosa que penso que és un error, ja que les vistes desde aquí són verdaderament privilegiades. Desde el coll es puja en primer terme el pic de lestassi de 2170 metres per un corriol que resegueix la carena, i en segon terme el montcorbison, un cim que domina tot Vielha, i on atenció, m'he trobat aquests col.legues.

Avui si que podem dir que hem fet una excursió COM LES CABRES

Cursa de Bausen 14 d'Agost de 2010

Després d'uns dies d'nactivitat, desde el passat rogaining, aquest dissabte dia 14 d'Agost, vaig tornar a posar-me el dorsal, aquest cop per afrontar una cursa de muntanya d'aquestes que no m'agraden gens, o sigui de 10 km a tota pastilla, i és que aquesta distància sempre se m'atravessa massa curta, i massa ràpida, suposo que tot és acostumar-s'hi.
La Cursa ha estat en un paratge més impressionant i desconegut de la Vall d'Aran, un circuit allunyat dels circuits més turístics, de senderisme, btt, i de tota la resta d'activitats, el municipi de Bausen, un dels darrers pobles abans de frança. El circuit agafava de base un GR que dóna tot el tomb al bosc de Carlac, un paratge unic i espectacular, on es pot trobar de tot, un petit coll, prats, bosc frondós, fang, rierols,...
La sortida a tope desde la part més baixa del poble, i jo valent amb els de davant, a veure que passa? Fem un tomb pel poble, i el deixem per una pista amb un lleuger descéns amb fang i herba, on es comença a estirar el grup, aquest camí ens porta fins a un petit prat de muntanya, en lleuger ascens, fins a un corriol, que es segueix enfilant fins a convertir-se en un tram més pla, que ens portava fins al GR de Carlac, que agafavem en direcció a la part més alta de la cursa a 1220 metres a través d'un petit coll. En aquest punt hi havia l'avituallament, i es començava en un ràpid descens molt variat, primer per una pista coberta de fulles, que feien un descens molt còmode i ràpid, seguit de trams més tècnics amb fang, rierols i trams més trialers, on calia posar atenció en on posar els peus. Després d'una llarga baixada es tornava a entrar al poble on finalitzava la cursa.
Al final 47 minuts i escaig, davant 39 minuts del primer.
Us aconsello anar a fer un tomb per la zona si us hi acosteu que ho val, i us deixo un enllaç perquè pogueu veure les fotos: Fotos de carlac