Amb el nom de Raquetas en Parros, es va dur a terme, la que a priori em sembla que ha estat la primera cursa d'aquesta disciplina a la Vall d'Aran.
Tot i que el dia abans, encara no tenia gaire clar si participar-hi o no, al final i el mateix diumenge al matí m'inscric, a veure que tal.
Un mar, o potser més adient una muntanya d'emocions m'envaeixen, no he fet mai cap cursa amb raquetas, o encara millor, només m'he posat una vegada les raquetes i quasi per terreny pla en una excursió, de les qualificades com "de costellada".
Davant aquests fets, penso, prudència Ignasi, tu a anar fent poc a poc i a veure com va el tema de les raquetes, o sigui que em mentalitzo simplement per fer una excursioneta amb raquetes dins d'un entorn privilegiat.
Em poso a primera fila a la sortida. Comencem malament!! Ignasi tu a fer l'excursioneta, eh? no comencem!! 5' per la sortida, 4, 3, 2, 1, Sortida!!!
A fondo!!!!!! No m'en puc estar, m'entrebanco una i altre vegada amb les enormes raquetes del decathlon, però sense afluixar, tinc els primers allí mateix, porten un ritme que es pot seguir bé, i em dic, tu a roda, o més ben dit a raqueta, tirem per un trosset pla amb inclinació lateral, i començo a compendre el perquè de les raquetes estretes i petites, les meves em fan anar de corcoll, i començo a anelar la pujada en línia recta, on segur que aniré més còmode i dit i fer comencem a pujar, i ens quedem un grupet de 6 o 7 a davant, fins la primera baixada, On estan els frens? Com es posen els peus? En definitiva com es baixa??? Semblo un ànec, i em despenjo del grupet. Amb el que m'ha costat seguir-los a la pujada... Segueixo baixant tornant a demanar una altre pujada, cosa que s'em concedeix i de quina manera, tornem a fer un altre cim, i com tot el que puja baixa, tornem a anar cara avall amb els mateixos problemes que abans, i encara em despenjo més i em passen 2 corredors més.
Al final surten quasi 12 km amb uns 700 metres de desnivell +, que acabo amb 1h45' tothom diu que no està malament, per ser la primera vegada que corro amb raquetas, però jo penso que si és la primera vegada és únicament el meu problema,jeje.. Bueno si més no veig que estic amb les ganes a tope per començar les curses, i aquesta és la conclusió positiva d'aquesta nova experiència.
Ara ja només queda agraïr i felicitar a Aiarasmi, per l'organització de la cursa, per l'el.lecció del recorregut, i pels controls i avituallaments, fins i tot a dalt de tot de la muntanya.
Entrades
