Competició - RAID GARRAF (2)

Doncs bé, ja estem a la sortida, són les 08h i toca una urbana, aquesta secció la farem amb l'Oriol, en principi és un sector ràpid i fàcil que penso que hem de fer sense problemes, i així és, tot rodat, una petita errada i acabem la secció, a més arribant el número 6, però hem d'estar tranquils ja que aquest sector no és el Raid. El segon sector jo descanso i el deixo a l'Oriol i el Jordi, que surten com cohets a fer la ciclorientació prevista perquè duri 2h, temps que aprofito per anar a esmorzar i xerrar amb la resta de la gent. I es comencen a acostar les 2 hores, sense que arribi ningú, que està passant? Els primers arriben en 2h20', i els meus arriben en 3 hores en la posició 7, això rutlla. Sortim a per la orientació a peu amb el Jordi, que comença a patir les temudes rampes, i hem de parar una estona a fer estiraments, aquí comença el nostre calvari, el camí que semblava que teniem que seguir de manera evident, doncs resulta que no és el bo, no sé on som, i per tant ni per on anar, mentrestant arriben uns altres que estan igual que nosaltres i decidim seguir una estona plegats a veure que passa. Seguim sense saber on som, uns motoristes ens indiquen, però no ens en sortim. Al final ens separem de l'altre equip i cadascú tira cap on li sembla millor, per trobar-nos de nou a la valisa, hem perdut mot de tems i ho sabem, per lo que ens afanyem a baixar cap al control canvi, on comença el barranc, tram que tornem a fer amb el jordi, per tal de perdre el mínim temps possible, però tornen apareixer les rampes amb el jordi, que n'és propens i aquest és el 3 sector seguit que fa, quasi no pot caminar, hem d'anar parant perquè estiri, el rellotge no es para, em començo a posar una mica neguitós, i penso que a veure si amb l'aigua del barranc la cosa millora, però tot al contrari, saltem dins un toll, i li agafa una altre rampa que li impedeix de sortir-ne de dins, fins al cap de 10'. Després d'un seguit de rampes per fi aconseguim arribar de nou al control canvi (continuarà)

Competició-RAID GARRAF (1)

La veritat que la participació al Raid Garraf, no la tenia planificada pel calendari de competició d'aquesta any, però no sé per quin motiu allí vem acabar. Això si, va ser duríssim poder-hi arribar a participar. Us explico perquè.
La veritat és que els bons amics de l'organització, em van començar a posar la mel als llavis, amb les excuses de sempre, que si serà molt maco, que si és a costat de casa, que si bla,bla,bla. Bueno, que al final em vaig deixar convèncer (potser pq en tenia moltes ganes), i llavors pensareu, on estè el problema que comenta l'Ignasi? Doncs està en que per al Raid haviem de ser 3, i per anar bé trobar una assistència, i aquí va començar la verdadera odissea, no us podeu imaginar el que costa convèncer amb algú, per anar a córrer tot el cap de setmana per la montanya, passant calor, saltant barrancs, amb bicicleta, a peu, arrosegan-te, llevar-te a les 4 del matí per anar a córrer de nit,... Doncs imagineu-vos-ho, va ser impossible, sort que l'Oriol i el Jordi, que també són de Vilafranca, els hi faltava una tercera peça pel seu equip, ja que sinó no participen. I així, 3 dies abans de la cursa vem aconseguir formalitzar la inscripció, per tal de poder estar a la sortida. (Continuarà)

Trekorientació Poblet

Bon dia a tothom, ja torno a escriure, que ja era hora, doncs portava bastants dies sense explicar res, però la veritat és que fins aquest passat diumenge, no vaig fer res d'important, excepte el tancament de la temporada d'esqui de fons a Llanos del Hospital, una estació on no havia estat mai, però que val la pena anar-hi pels que us agradi el Fons.
Bueno, tal i com haureu vist amb el titular, aquest diumenge passat es va cel.lebrar la segona prova de la trekorientació de la Ruta del Cister, que aquesta vegada va portar fins a Poblet. La prova va completar les 500 inscripcions disponibles, i comptava amb 4 categories, en funció de la distància. Jo em vaig apuntar a la segona més llarga, que era de 19 km, i tenia sortida a Prades, i arribada com totes a Poblet. El dia va començar assolellat, però fred, condicions ideals per córrer, sense passar gaire calor. El recorregut que ens havien preparat era molt semblant als dels darrers anys, tenint com a punts destacats l'ascens a la mola i al mirador de la pena, llástima que en estar en cursa no ens hi vem poder ni aturar. El terreny de corriols de pujada, i trialeres de baixada plens de pedra típic de la zona, motivava un extra de concentració, per no anar de cap a terra. Tot i així, baixant ja cap a Poblet, per una trialera i llegint el mapa a la vegada, em vaig fotre una revolcada considerable, però sense conseqüències, i el que és més important, sense perdre temps. Al final vaig acabar la cursa en 2:03 minuts, a una mitja de 6'25" per km, un bon temps per mi, tot i que no vaig estar gaire inspirat amb l'orientació, cos que em va fer perdre força temps. Bueno ara ja ha començat la temporada de competició, i sembla ser que ja no tenim gaires caps de setmana lliures. Aquest dissabte, anem a un raid, el diumenge una cursa de btt, i la setmana que ve més i més.

COMPETICIÓ-Trekorientació Vallbona de les Monges

Aquest diumenge vaig començar la temporada de competició d'aquest any, tal i com estava previst, i va ser amb una cursa que ja fa 4 anys que corro ininterrompudament, i que ha vist una progressió en assistència espectacular. Només comentar que el primer any erem 40 persones i aquest diumenge, van tancar les inscripcions en 500 persones.
El dia va ser fantàstic, sol i no massa fred, ja desde primera hora vaig començar a saludar a molta gent de la que ens anem trobant al llarg de la temporada en diferents tipus de competició, amb aquell bon rotllo del primer dia de classe, quan fa uns quants mesos que no veus als teus companys, però amb aquell recel de pensar, a veure com estan físicament, amb aquest el guanyava l'any passat a veure si he mantingut el nivell... En definitiva amb nervis per tal de fer el primer test al cos després de tant de temps sense competir. Tractant-se de la primera competició, vaig escollir el recorregut intermig, sobre 13,2 km i 23 valises, i el vaig fer amb un temps d'1h20' el que representa córrer a 6' el km, el qual per ser una cursa d'orientació està molt bé per mi.
Ara ja estem pensant e la propera cursa prevista per rincipis d'abril, per lo que aquest mes si el temps ho permet, tinc l'intenció d'acabar d'anar a la neu a fer esqui de fons, per acabar de preparar la temporada.

Material-Motxilla per Raids

Bueno, s'acosten les competicions d'aquest any, tal i com us vaig comentar, i tocava canviar la motxilla, que ja estava bastant perjudicada. Per aquest motiu, i després de mirar-ho molt, em vaig decidir per repetir amb la Marca Salomon, amb la que ja portava corrent tot l'any passat amb el model Raid Evo 20, amb resultats d'ergonomia bastant satisfactoris, tot i que la veritat en curses molt llargues, al perdre líquid, si no te la vas ajustant acaba molestant el roçament amb les espatlles. Aquest any vaig escollir la motxilla PV15 ST, específica per Trail Running (així ho diuen ells), i ahir al vespre la vaig anar a provar fet un garbuix de nervis ('m'hauré equivocat?), vaig carregar la motxilla amb el que acostumem a portar a les curses, i amb dos bidons d'aigua plens en el lloc específicament designat per portar-los. Vaig començar a córrer, i després d'ajustar-la correctament a mi amb els diferents reglatges que ofereix, la veritat és que en vaig quedar molt satisfet. Això si, la prova va ser de 45', per lo que encara se li ha de fer un test més intensiu. Per lo que si esteu pensant en comprar una motxilla per córrer, aquesta pot ser una bona opció, previ pagament dels 80€, preu una mica elevat, potser, no?

Calendari de competició Març i Abril

Al final, ja tenim perfilat quasi definitivament el calendari de competició que seguirem amb el Ricard, de cara a pasar-nos-ho bé, i sobretot a la preparació del Montblanc, jo el més de Febrer encara no l'he volgut carregar molt de competicions, ja que vull acabar d'aprofitar de fer esqui de fons, per acumular una bona base, que la temporada que hem plantejat, serà molt dura pel número de competicions i el tipus de competició plantejada. El mes d'Abril, com podreu veure ja serà a tope, a veure com els hi expliquem a les dones que tenim cursa quasi cada cap de setmana i a vegades dissabte i diumenge. Si algú té alguna idea?

Cap al Montblanc

Que vull dir amb això de cap al Montblanc? Doncs bé, això és una aventura que vem decidir amb el Ricard Belaskoain, company de raids, amb llarga experiència en tot tipus d'afers relacionats amb la montanya, en el que crec, i així ho hem parlat vàries vegades com un moment d'eufòria, després de llegir un reportatge en una revista. El Tour del Montblanc, és una competició que organitzen els nostres veins francesos, que no és res més que fer tot el tomb al Montblans (165 km) en menys de 24h, o 95km en menys de 24h. Nosaltres per probar( així ho hem explicat a les dones) vem decidir fer la fàcil (95 km, 5200 m de desnivell positiu, i menys de 24h per fer-ho), que a mesura que s'acosta la data (finals d'agost), fa més por. Però de moment ens estem fent els valents, hem planificat una temporada d'entrenaments, competicions, estades, per arribar a la cursa en plenes condicions, que per nosaltres vol dir poder-la acabar sobre els propis mitjans, i que prou feina tindrem. La veritat es que no tenim molt clar com s'entrenen aquest tipus de curses, tot i que volem demostrar tot el contrari, però em sembla que anant a córrer pels voltants de Vilafranca d'on soc jo, o per la platja de Vilanova d'on és el Ricard, no n'hi haurà prou.
Això si sembla que la motivació la tenim a tope, potser és perquè encara està molt lluny.
Bueno si algú llegeix això i vol donar algún consell, estem oberts a les experiències.

Marxa Beret 2008

Allí vem estar l'anna i jo la setmana pasada, i és que és una passada, per això cada any la fem (si la neu ho permet). La veritat és que tant l'anna com jo estavem hipermotivats per fer la marxa d'enguany, i ens hem estat preparant a consciència per tal de millorar les nostres estratosfèriques marques de l'edició anterior, l'anna competia en 10 km (no hi ha manera de convèncer-la perquè corri la de 20 km), i jo la de 30 km (ja que t'hi poses). El dia prometia molt, sobretot fred (-7º) però feia sol i havia molta gent, el material estava super apunt, esquis nous, encerats, superequipats,... I la sortida, i comencen els problemes, el que em volia plantejar com una cursa de menys a més, sembla que serà a l'inrevés, ja que si continuo a aquest ritme, arribaré arrossegant-me, el cos em diu afluixa, i el cap em diu que no s'escapin. He de fer un mix, i la veritat és que m'estic trobant bé, vaig adelantant gent, i també em passen d'altres, i arriba el km 10 amb 42', estic sorprès, vaig al ritme que somiava, i encara em trobo força bé, del km 10 al 20 s'em passa volant, tot i que faig el mateix parcial i passo per el km 20 amb 1h27, pensant que ara deu estar arribant el primer, i a mi encara em queden 10 km (quina màquina), i a pels 10 km finals, aquests com sempre s'em fan molt llargs, les pujades semblen no acabar-se mai, estic sol pel circuit al meu ritme. Tinc un grup a l'abast, vaig a per ells, i els agafo, em torno a motivar, i per fi "Arribada", amb 2h12' i record personal, he rebaixat la meva marca en 1h15', i l'anna també fa record en 10 km acabant en 1h08'. Estem molt contents, ja no tant per la marca, sinó per l'experiència de córrer de nou aquesta cursa que aplega més de 1.200 persones al pla de beret, on habitualment som uns 30 els diumenges que hi ha gent. us recomano que ho proveu, però vigileu, perquè ja no podreu deixar-hi de córrer cada any

Que és "Com les Cabres"?

Hola soc l'Ignasi, un personatge de Vilafranca del Penedès aficionat a tot tipus d'activitats esportives a l'aire lliure i a la competició. I què?(Pensareu)
La veritat és que simplement em presentava, per què no fos una relació tan freda.
Bueno, anem a lo del nom del blog, per si a algú li interessa, "Com les cabres", expressió que es fa servir per definir aquelles persones o situacions, en les que la gent com jo ens trobem moltes vegades, i consistent a estar en algún lloc perdut, al mig de la muntanya, sense res al voltant, sense saber cap on anar, i a sobre al mig d'una competició.
La veritat és que jo m'hi trobo massa sovint en aquesta situació, sobretot quan competim en raids o curses d'orientació, que ens porten a llocs que buscant no hauriem descobert, o per on ens dóna la sensació que no hi ha passat mai ningú, tot i seguramanet ser ben al contrari. Quan dic "Com les cabres" a més és sobretot en dues situacions molt diferents, la primera quan m'ho estic passant molt bé disfrutant de la natura i la competició, i la segona quan estic en la mateixa situació, però preguntant-me com carai he anat a parar a allí, i en lo bé que estaria a casa.
Bueno no m'enrotllo més i a partir d'ara miraré d'anar explicant