No només els cargols són lents i s'arrosseguen

Aquest és el millor títol per la cursa d'aquest dissabte passat, el Rogaining de les 3 Valls de Sant Feliu de Pallerols, que per qui no ho sàpiga (jo no en tenia ni idea l'any passat), és un petit poble de la Garrotxa.

3ª Cursa Puntuable pel Campionat de Catalunya d'orientació de llarga distància, amb un temps màxim de 6h, que a més representava el retorn a aquest tipus de prova després d'uns mesos de poca activitat, o nula, però allí valent, a primera fila de la sortida amb el Ricard i el Xavi.

Com sempre arrencada de cavall, semblava un esprint, darrera els Haglöfs, primers del campionat, a roda, a sac!!! Jo no aguanto aquest ritme fins al final!! Seny, per sort, el Xavi i el Ricard afluixen, buff... Comencem al nostre ritme, jo sempre uns metres per darrera intentant no perdre'ls, i apretant més de lo necessari per tal de que m'hagin d'esperar el mínim.

Les hores van passant enmig de paratges impresionants, massos enormes i abandonats en els indrets més inospits, i valises amagades, i molt separades, cosa que encara desmotiva més. CACO, o sigui caminar i córrer, però sense parar, sumem punts i distància, encara em costa seguir-los, però allí estic, sense baixar la guàrdia i tirant més de cap que de cames.

2,3,4 hores, el temps comença a passar més ràpid, per sort! 2 hores per tornar i cal replantejar la ruta per sumar el màxim de punts i no penalitzar. Escollim balises de 7 i 8 punts, amb el conseqüent desgast físic, però les anem trobant, cosa que ens motiva. 5 hores i mitja, cal anar tornant sense badar gens ni mica.

10 minuts per les 18h, anem a per la última, vols dir? Si, si que ens dóna temps de sobres, i tant de sobres, acabem amb 2 minuts de decalatge, final d'infart, però... Prova Superada, amb molt de patiment, però contents, suposo que més que no pas aquesta setmana on ens espera els Cavalls al Vent non stop amb els 85 km's i més de 6000 metres de desnivell positiu, quasi res, no? A veure si puc acabar, i ja estaré prou content.

Transllena 2010, quina calor

Aquest dissabte es va cel.lebrar la 3ª edició de la transllena, la cursa de les comarca de les Garrigues que com diu el seu nom, es duu a terme per la serra de la llena, una de les petites serres d'aquesta comarca tant plana, que ascendeix fins als 1000 metres.
Aquesta cursa és una iniciativa del Victor, que per tots els que el coneixeu, hi posa moltes ganes e il.lusió en tot allò que mira de tirar endavant, per aquest motiu, i essent el primer any, en que per vacances no em podia escaquejar, doncs cap a córrer a la fresca,jeje..
Surto de Vilafranca en un dels dies més calurosos de l'any a 31º, augurant que a la Pobla de Cèrvoles, estant a més alçada i al peu d'una serra de 1000 metres, no podia fer-hi tanta calor, i així va ser, estavem a 35º a les 18h, imagineu-vos el percal. Les 18:30 sortida pel poble i primer tram pistero, terreny pels carreteros rodadors, que comencen a estirar el grup amb un ritme infernal, i no ho dic per la calor, només. Primer avituallament km2, segueixo sense parar com quasi tothom, i comença una baixada una mica tècnica cap a un fondo, aquí els carreteros aixequen el peu del gas, i primera cua, cansat de parar, salto pel dret i aterro de cap, però assolint l'objectiu de passar el primer tap, abans de que comenci la forta pujada a partir del km 3,5, on ens esparava la pujada de 3,5 kilòmetres, que començava de manera molt suau, i de repent cara amunt sense pietat i a patejar. En aquest punt tothom es comença a posar a lloc, els que havien sortit per sobre de les seves possibilitats fan figa, i els que havien reservat de manera molt previsora, comencem a estirar una mica la corda. La calor i la forta pujada aconsegueix estirar molt el grup, no em sento còmode, ho passo una mica malament, però amunt sense parar, ànimes amb pena al km 5, increible, m'acasun el Victor, alguna en tenia que fer. Arribem a dalt, un altre avituallament perfectament col.locat, i on parem a refescar-nos, però molt poc temps, i a carenar amunt i avall per la part més alta de la serra de la llena, la baixada no arriba, fins el km 9, al que arribem per un corriol tècnic i divertit amb pedres, arrels i sorra, que s'acaba al km 11,5, on tornem a desembocar en una pista ample per on entrem al poble.
Al final per fer 13 km's, 1h28' i el 36 de la general, no és un temps gaire bo, però les condicions i el terreny eren infernals, al menys per mi, que el primer va fer el ciruit en 1h05', supermarca.

Els coleguilles, d'on pensaveu que venia el nom

Avui m'he endut una grata sorpresa quan feiem el cim del Montcorbison, un petit cim de la Vall d'Aran de 2200 metres, però que té unes de les millors vistes de la Vall d'Aran, facilitant poder veure tots els pobles de la part alta de la Vall i de la Baixa, cosa que pràticament no es pot fer desde cap altre zona que no sigui aquesta. L'ascensió que hem inciat a la Bassa d'Oles, ens ha portat per el PR 113, fins la cabana de Geles i el Santet de Gausac, per seguidament pujar fins al coll on hi ha el Santet de Casau, hem anat quasi tota l'excursió sols, ja que aquests cims tant petits no acostumen a cridar l'atenció dels excursionistes, cosa que penso que és un error, ja que les vistes desde aquí són verdaderament privilegiades. Desde el coll es puja en primer terme el pic de lestassi de 2170 metres per un corriol que resegueix la carena, i en segon terme el montcorbison, un cim que domina tot Vielha, i on atenció, m'he trobat aquests col.legues.

Avui si que podem dir que hem fet una excursió COM LES CABRES

Cursa de Bausen 14 d'Agost de 2010

Després d'uns dies d'nactivitat, desde el passat rogaining, aquest dissabte dia 14 d'Agost, vaig tornar a posar-me el dorsal, aquest cop per afrontar una cursa de muntanya d'aquestes que no m'agraden gens, o sigui de 10 km a tota pastilla, i és que aquesta distància sempre se m'atravessa massa curta, i massa ràpida, suposo que tot és acostumar-s'hi.
La Cursa ha estat en un paratge més impressionant i desconegut de la Vall d'Aran, un circuit allunyat dels circuits més turístics, de senderisme, btt, i de tota la resta d'activitats, el municipi de Bausen, un dels darrers pobles abans de frança. El circuit agafava de base un GR que dóna tot el tomb al bosc de Carlac, un paratge unic i espectacular, on es pot trobar de tot, un petit coll, prats, bosc frondós, fang, rierols,...
La sortida a tope desde la part més baixa del poble, i jo valent amb els de davant, a veure que passa? Fem un tomb pel poble, i el deixem per una pista amb un lleuger descéns amb fang i herba, on es comença a estirar el grup, aquest camí ens porta fins a un petit prat de muntanya, en lleuger ascens, fins a un corriol, que es segueix enfilant fins a convertir-se en un tram més pla, que ens portava fins al GR de Carlac, que agafavem en direcció a la part més alta de la cursa a 1220 metres a través d'un petit coll. En aquest punt hi havia l'avituallament, i es començava en un ràpid descens molt variat, primer per una pista coberta de fulles, que feien un descens molt còmode i ràpid, seguit de trams més tècnics amb fang, rierols i trams més trialers, on calia posar atenció en on posar els peus. Després d'una llarga baixada es tornava a entrar al poble on finalitzava la cursa.
Al final 47 minuts i escaig, davant 39 minuts del primer.
Us aconsello anar a fer un tomb per la zona si us hi acosteu que ho val, i us deixo un enllaç perquè pogueu veure les fotos: Fotos de carlac

7 cims 2010

Diuen que l'home és l'única bèstia que s'entravanca 2 vegades amb el mateix, i fent honor a aquest presagi, jo que em torno a apuntar als 7 cims. Això que es facin només un cop l'any et fa oblidar les males experiències, i tornem a caure-hi de quatre potes.
Aquest any com sempre ha estat una prova molt dura, amb molt de desnivell, quasi 5000 metres acumulats en 58 kilòmetres i amb un 95% del recorregut sense cap ombra, o sigui a ple sol, a més l'orografia de la zona amb pedres, més pedres i rocs, que fan que en alguns moments, sigui una tortura el simple fet de caminar, i ja no et dic el trotar. Per lo que debeu pensar aquest tio és un ximple.
Doncs bé a les 06:30 estavem 500 ximples a Torrelles de Foix esperant per sortir, cada un amb uns objectius, jo personalment volia reduir el temps de l'any anterior, i en el possible patir menys, objectius però que no vaig complir, vaig trigar més i vaig patir el mateix, però durant més estona, per lo que vaig patir més.
Aquesta vegada, i atesa l'experiència de l'any passat, vaig decidir començar a poc a poc, per tal de poder mantenir un ritme el més constant possible durant tota l'estona, parant tranquilament als avituallaments a refer-me.
06:40 comença la cursa, i la pujada al Clapí Vell, per un fondo nou i molt més atractiu que la típica pujada desde les Dous, que es fa bastant pesada, sense presses, corrent però sense cap problema en caminar si convé, i així faig els 2 cims, abans de començar a baixar en un tram que sempre s'em fa molt pesat fins al peu del montmell. L'ascensió al Montmell és bastant pesada sense ombra, pedregosa, amb arbres cremats, la veritat que la primera vegada ha de ser molt dura, però a mi no m'enfonsa, que ja sé el que hi ha fins al proper control on s'arriba després d'unes mervelloses vistes sobre el Baix Penedès i l'Alt Camp, i un cop passat pel costat del castell del montmell (a qui se li debia ocórrer construir-lo?) no hi debien poder arribar ni per refugiar-s'hi.
Arribar a aquest punt comença per mi la part més pesada, per unes llargues pistes trencacames amb continues pujades i baixades i amb el sol omnipresent amb una força que es va incrementant i fent-se notar.
El coll de la torreta, punt de no retorn, aquí téns 2 opcions, o plegar, cosa que sinó fas aquí ja no podràs fer, o seguir, cosa per la que opta quasi tothom. Aquí val la pena parar en un avituallament molt complet, on s'han d'agafar forces per fer el Montagut, un cim que tot i ser llarg es fa força bé. Un cop fet el Montagut, ja és només qüestió de temps, ja que els darrers 3 cims, són més curts i per fer-los no cal pujar gaire desnivell, tot i que en el cas del Formigosa, cal anar al tanto per la dificultat tècnica dels darrers metres avans de coronar-lo.
El solanes i el Castellar, molt propers conformen la dosi de muntanya dels 7 cims, però no la de cursa, ja que encara tenim per davant més de 15 kilòmetres fins la meta.
Només tornar a felicitar un any més l'excel.lent orgnització, amb controls allí on toca i amb avituallaments cada 5 o 6 km's que s'agraeixen i demostren la gran dedicació i col.laboradors que té el Centre Excursionista del Penedès.

Per cert no us ho havia dit, vaig fer 8h53' i el 73 de la general, o sigui 30' més que l'any passat

Classificació

Cursa del Castell d'Olèrdola 2010

Aquest diumenge es va dur a terme la XI edició de la Cursa del Castell d'Olèrdola. Una cursa que després de 5 anys de no celebrar-se es recuperava amb l'essència de sempre, sol, calor, i un circuit de 10 km's amb el punt culminant del Castell d'Olèrdola.

Tot i que en aquesta distància ho acostumo a passar força malament, i no m'agraden les curses tant curtes, soc dels que penso que s'ha de donar suport a les iniciatives de costat de casa, per lo que, cap a Moja hi falta gent, a veure que passa.

Entre els corredors, un pupurri de sprinters, o sigui els de samarretes de tirants i pantalons supercurts, fent l'escalfament i superconcentrats, muntanyerus, amb malles i comentant distesament la jugada, i un gran nombre d'aficionats més, inclassificables, això si amb ganes de fer esport i passar-ho molt bé en la seva lluita personal contra els col.legues o amb el crono.

A les 09h, ja teniem un sol radiant, i una temperatura que ens feia preveure que passariem força calor, cosa que vem patir, tot i la curta durada de la cursa.

Sortida a tope, a mitja cursa a tope,i final a l'esprint.Aquí ningú afluixa o que? A 200 metres de la sortida elprimer ja ens n'ha tret 100 i fins i tot amenaça el liderat de la bicicleta que obre la cursa. Jo com sempre, intento seguir els de davant, mentre pugui, allí estic. Km 4 i 16 minuts, 4' el Km! Impresionant!! Com sigui tota l'estona així fonem els ploms. Comença la pujada i s'incrmenta el temps de pas per km,però al final surten 5' per km, cosa que no està malament per un tractor com jo! 10,8 km 55'

Raid Garraf 2010

Semprehesentit a dir que el millor entrenament és un bon repòs, i que després de donar-se un bon "tute" cal reposar uns dies, i així ho vaig fer. Una setmana després del Meridià verd, que ja us vaig explicar, jo que truco al Ricard, per anar a córrer el raid del garraf, una prova de les considerades clàssiques dins el calendari, en la que aquest any era la 6a edició.
Després de dies buscant algú per enganyar, sense cap èxit,i resignat a no poder córrer per no tenir equip, jo que em lio la manta al cap i cap al Raid Garraf en categoria individual, o com ells van anomenar, categoria ignasi, doncs era l'únic que anava sol, com a favor de l'organització.
Era per mi el primer raid d'aquest any, cosa que va motivar les salutacions amb els amics i coneguts, que com jo són un any més grans. Poques cares noves, però també poques baixes, però com sempre tothom supermotivat i un ambient molt maco.
09h Sortida orientació urbana, surten els cohets, entre aquests efectes pirotècnics els equips que van a guanyar, i els valents, que després acaben acusant aquestes presses. Surto endavant, però sense presses, passejo pel centre de Vilanova, l'animat mercat del dissabte, l'esglesia de la geltrú,... i cap a buscar la bici. Els més ràpids ja han sortit en btt, i encara porto les bambes. Ràpid que aquíno regalen res! BTT, collons quina feinadaque tinc per sortir de les poblacions, a quin trencall estic?? Trobo la sortida i comencem a pedalar sense haver de parar. Passo per indrets coneguts, de la cursa de la Talaia, d'altres raids,etc...Vaig agafant equips i cap al control canvi. Canvi, bicicleta per bambes i a córrer cap al pic de l'Àliga, amunt,amunt... Ostres, el peu em comença a fer mal, es queixa del Meridià verd, però aguanta força, em deixo 2 balises de la secció no puc córrer, doncs a patinar s'ha dit!! Quina pujada!! el peu emsegueix fent mal, millor caminar, em trobo el victor amb el mateix problema i pugem junts fins al ràpel caminant. Rapel! Ostres el shunt??? No em deixen baixar, però ja sesapla seguretat és el primer, o sigui que a baixar a peu, fins a tornar a agafar la bici. Tram llarg de BTT, canyelles, viladellops, canyelles i ribes. Arribo a la orientació, i ho torno a provar, però el peu no perdona, i ho torno a deixar. Avui no serà el dia per córrer! Doncs a pedalar s'ha dit. A les 17h arribo amb un sentiment entre agredolç per lo bé que m'he trobat amb la bici, i lo malament que m'he trobat a peu. Potser hagués hagut de reposar uns dies mes! PErò no es sabrà, el que està clar és que de cara als 7 cims, si que faré bondat!

Meridià Verd 2010. Què collons foto aquí?

Què collons foto aquí, frase tantes vegades repetida o pensada quan a les 05 del matí estem recollint el dorsal per sortir a córrer, o quan en ple hivern amb un fred que pela estem esperant amb màniga curta la sortida d'una cursa.
Avui dia 01 de Maig a les 05h mentre m'estava vestint per iniciar la meva primera paricipació al meridià verd, pensava Qué Collons fotu aquí? Amb lo bé que estaria al llit!
Bé passat aquest primer moment de reflexió i semicrisi, surto a recollir el dorsal, i el que fins aquell moment era un camp de futbol desert, comença a bullir amb els participants de la 7ª edició de la marxa de resistència del Meridià Verd. Tothom comenta la jugada, veus a personatges curtits en mil batalles, que ja saben que els espera i persones que per primera vegada s'enfrontaran amb una prova d'aquestes característiques, que no saben com els hi respondrà la màquina.
Per davant 69,5 kilometres que uneixen Viladrau i el Masnou, la gent va recollint els dorsals a un ritme inferior de l'esperat, cosa que retrassa la sortida 15'. 6h15' sortida esglaonada anem passant el codi de barres i sortint. Els primers a la seva, jo a la meva que m'agradaria arribar el més sencer possible, començo bé a un ritme tranquil, sense presses, el camí s'enfila per un caminet que es converteix en un corriol fins arribar a Sant Segimon. El paisatge del parc del Montseny és excepcional i ens distreu, mentre seguim enfilant-nos. A l'esquerra el Matagalls i començem a baixar fins al Coll formic primer control 12km, 1h15, em trobo bé. seguim pujant, abans de començar una baixada de 13 km's, primers patiments, les baixades no m'agraden, em matxaquen les cames, però no s'hi pot fer res. Km 29, 3h entre els 15 primers, però patint més del que voldria, maleida baixada dels c... Més baixada, sortim del parc i comença un tram d'asfalt molt pesat. Aquest tros no m'agrada gens, però els carreteros, deuen estar esmolant els ganivets. 3er Control Km 39, més del mateix, entrem al vallès, de cardedeu a la roca, terreny ondulat, amb més baixada que pujada. La Roca Km 47, les cames a rotllo, no fem cap tonteria que es comencen a queixar. ja fa uns Km's que vaig amb un company l'oriol, cosa que fa el trajecte més agradable. De la Roca cap amunt 6 km de pujada per pista de sauló dura comencem a caminar una mica, que tampoc passa res. Entrem al parc natural de la serra litoral o alguna cosa així, ja era hora, el paisatge es torna un altre cop amable i salvatge, ja era hora després d'asfalt i poblacions. Km 54, control, només queden 15 kms, tot i que penso encara queden 15 kms... Puja baixa, puja baixa. Km 61 comença la baixada, merda les cames no m'aguanten, em fa mal els bessons, els genolls, isquios, quadriceps,... i un llarg etcètera de parts del cos que no sé quin nom tenen. Entrem a Masnou, i cap a l'arribada, un cop passat el poble, la riera i un troç del passeig que es fa interminable. Al final menys de 8h i el 26, no està mal, tot i que he acabat més tocat del que volia. prova superada!!! A recuperarse i cal als 7 cims, que no seran tan amables.

Classificació Meridià Verd 2010

3 cims i pico dels 7 cims

Com podeu veure, ja ens estem preparant pels 7 cims del proper 30 de maig.
Ahir al matí, o sigui diumenge 11, el Ricard i jo vem quedar amb l'objectiu de fer 30 km's amb 1000 metres de desnivell positiu, ja que és l'entrenament que li tocava al Ricard de cara a la preparació del Marató de Zegama, i no s'ens va ocórrer res millor que anar a fer un troç del recorregut dels 7 cims, però a la nostre manera, o sigui per on ens convenia més.
A les 09h començavem a enfilar el Clapí desde les Dous de Torrelles, memorable pujada que per començar ja et posa a lloc el cos, els que ja ho heu fet ja sabeu de que parlo, i començant en sec, es fa una mica pesada, per tant calma i cap a amunt, ja en tenim un el Clapí vell, desfem el camí per on l'hem pujat i cap al segon, aquest molt proper el Puig de l'Àliga, al que arribem sense gaires complicacions. Un cop coronat el 2on cim, toca baixar i baixar, amb alguna rampeta de pujada per no acostumar-se malament, fins que arribem a les primeres cases, o sigui a Mas Ravell, aquí el 7 cims segueix cap al Pla de manlleu, però nosaltres hem programat una carrera diferent i ens n'anem cap a penyafort, o sigui que seguim baixant en forta pendent pe´r la pista, fins a tocar la carretera, i ja som a Penyafort, i tornem a ser al fons de la vall, per lo que a partir d'aquí toca cara amunt, doncs anem al Castellar. Enfilem pel corriol en direcció contraria al que farem als 7 cims, no sense problemes, ja que en aquest punt el PR que hem anat seguint està molt mal marcat i ens desorientem una i altre vegada, això si acabem arribant a on volem, tot i que no per on voldriem. Som al peu del Castellar, cap amunt? Cap amunt! Em sento bé, (espero trobar-me com a mínim igual el dia dels 7 cims, penso), el Ricard deia que no es trobava prou bé, però sort d'això, sinó ja m'hauria destroçat. Puig del Castellar 15 km's desde la sortida, per lo que cal anar tornant endarrera, que les dones patiran, i nosaltres no et dic res amb els km's que ens queden, a més ja hem complert l'objectiu de fer els 3 cims que ens haviem marcat. Anem desfent el camí, i per variar-lo seguim cap a la Plana de les Torres. Qui collons li va posar plana de les torres, en tot cas hauria de ser el cim de les torres, no hi ha res de pla, l'asfalt em comença a pesar, o potser són els kilòmetres? Ja som a la urbanització, i aquí ens comença a mancar oxigen al cervell, i comencen les anades d'olla. Ja que som aquí ens podriem enfilar al Santuari de Foix, dic jo? Ok, contesta el Ricard. (Merda pensava que diria que no). Bé doncs cap amunt falta gent, comencem a anar-hi, ens inventem una ruta, semblem senglars, endavant endarrera, endavant endarrera, pel mig del no res arribem fins al parking del Santuari, darrer cim de la Ruta, la pujada val la pena, les vistes desde aquest lloc són impresionants, i a partir d'aquí cara avall fins les dous per la carretera.
Arribem a les dous, les dones que han anat a caminar ens esperen als cotxes.
Al final 29,8km, molts metres de desnivell, aigua a 0, i un somriure als llavis. Prova superada.

Temporal de vent a la Vall d'Aran -Carrera d'obstacles

Per si no fos ja prou complicat córrer pel terreny d'alta muntanya de la Vall d'Aran, aquest cap de setmana he pogut comprobar per mi mateix les dimensions devastadores que ha tingut el temporal de vent que va afectar Catalunya aquest principi d'any.
La foto correspon a una pista que porta de la Bassa d'oles a la Mare de Deu de les Nheus i el Santet de Gausac.
Quin fart de saltar arbres, pujar marges, passar entre branques, etc... per una pista on habitualment hi passen tot tipus de turismes.
Suposo que de cara al bon temps ja quedarà regularitzat aquest tema i podrem tornar a gaudir d'aquests indrets d'aquesta comarca.

Per si algú té oportunitat d'anar-hi us recomano la Ruta, que és d'una bellesa impresionant.

Durada de la Ruta: 2h40' a ritme d'entre 7 i 8 km/h
Desnivell de pujada: 700 metres
Distància: no ho sé no em funcionava el GPS, com sempre jeje
Sortida i arribada: Rotonda d'entrada a Vielha

indicacions
1-Sortir de la Rotonda d'entrada a Vielha i seguir la carretera direcció a Gausac, on ens hem d'enfilar fins la part més alta del poble.
2-Al final del poble hi ha una explanada de terra amb una casa, i un trencall per seguir a peu, agafem direcció la Bassa d'Oles, seguint el corriol en forta pendent de pujada.
3-Aquest corriol està marcat com a PR, i travessa la carretera diverses vegades fins arribar a la bassa d'Oles, on s'hi arriba amb cotxe i acostuma a haver-hi molts turistes.
4-un cop vista la bassa d'Oles, enfileu-vos pel camí que surt abans de la casa que hi ha a la bassa i aneu-lo seguint fins un primer prat on us queda una borda a l'esquena
5-No deixeu el camí fins a tornar-vos a endinsar dins el bosc i arribar a un altre trencall per on tornarem després
6-En aquest trencall seguir a l'esquerra durant 3 0 4 kilometres fins arribar al Santet de Gausac, un indret bucòlic amb les seves tauletes, la seva font, i unes vistes espectaculars sobre els pobles del Bash Aran.
7-Després cal desfer el camí, fins al trencall anterior, on seguim recte fins la carretera que puja a la bassa d'Oles, on podem optar per baixar fins a Gausac per la mateixa o agafar el mateix corriol que hem fet servir a la pujada.

Us recomano aquesta ruta, ja que està molt bé, i es fa força bé, sempre que estigueu una mica preparats, i sinó, sempre es pot caminar que ho fem tots, no?

Raquetas en Parros: Cursa de Raquetes de Neu

Amb el nom de Raquetas en Parros, es va dur a terme, la que a priori em sembla que ha estat la primera cursa d'aquesta disciplina a la Vall d'Aran.

Tot i que el dia abans, encara no tenia gaire clar si participar-hi o no, al final i el mateix diumenge al matí m'inscric, a veure que tal.

Un mar, o potser més adient una muntanya d'emocions m'envaeixen, no he fet mai cap cursa amb raquetas, o encara millor, només m'he posat una vegada les raquetes i quasi per terreny pla en una excursió, de les qualificades com "de costellada".

Davant aquests fets, penso, prudència Ignasi, tu a anar fent poc a poc i a veure com va el tema de les raquetes, o sigui que em mentalitzo simplement per fer una excursioneta amb raquetes dins d'un entorn privilegiat.

Em poso a primera fila a la sortida. Comencem malament!! Ignasi tu a fer l'excursioneta, eh? no comencem!! 5' per la sortida, 4, 3, 2, 1, Sortida!!!

A fondo!!!!!! No m'en puc estar, m'entrebanco una i altre vegada amb les enormes raquetes del decathlon, però sense afluixar, tinc els primers allí mateix, porten un ritme que es pot seguir bé, i em dic, tu a roda, o més ben dit a raqueta, tirem per un trosset pla amb inclinació lateral, i començo a compendre el perquè de les raquetes estretes i petites, les meves em fan anar de corcoll, i començo a anelar la pujada en línia recta, on segur que aniré més còmode i dit i fer comencem a pujar, i ens quedem un grupet de 6 o 7 a davant, fins la primera baixada, On estan els frens? Com es posen els peus? En definitiva com es baixa??? Semblo un ànec, i em despenjo del grupet. Amb el que m'ha costat seguir-los a la pujada... Segueixo baixant tornant a demanar una altre pujada, cosa que s'em concedeix i de quina manera, tornem a fer un altre cim, i com tot el que puja baixa, tornem a anar cara avall amb els mateixos problemes que abans, i encara em despenjo més i em passen 2 corredors més.

Al final surten quasi 12 km amb uns 700 metres de desnivell +, que acabo amb 1h45' tothom diu que no està malament, per ser la primera vegada que corro amb raquetas, però jo penso que si és la primera vegada és únicament el meu problema,jeje.. Bueno si més no veig que estic amb les ganes a tope per començar les curses, i aquesta és la conclusió positiva d'aquesta nova experiència.

Ara ja només queda agraïr i felicitar a Aiarasmi, per l'organització de la cursa, per l'el.lecció del recorregut, i pels controls i avituallaments, fins i tot a dalt de tot de la muntanya.

Marxa Beret i Marxa Naut Aran 2010

Aquest any en 2 setmanes s'han dut a terme les 2 proves d'esqui de fons que cada any s'organitzen a la Vall d'Aran. Per aquest motiu, fins ara no us havia informat de la com va anar la Marxa Beret, ja que així matem dos ocells d'un tret.

Enguany la Marxa Beret, i tal i com va passar la temporada passada es ca desenvolupar sobre 3 distàncies, la popular de 10 km, la menys popular de 21 km, i la encara menys popular de 42 km's o sigui la marató. Sota el meu eslogan, compartit amb bastants locus amb els que coincideixo en moltes curses, "Ja que ens hi posem!!!", aquest any vaig tornar-me a liar amb els 42 km's, uns 42 km's, que enguany i a diferència de les darreres edicions, es van dur a terme a una sola volta, ja que només es repetia 5 km's de circuit, cosa que pels que anem a córrer, però també a gaudir, s'agraeix moltíssim.

La cursa va començar com ja és habitual desde el Pla de Beret, direcció cap a la zona d'Orri, on abans d'arribar-hi, els corredors de 21 i 42 ens separavem de la cursa de 10 km, per fer el tomb de 180 graus i enfilar cap a Montgarri. Un cop arribat al poble de Montgarri, i després d'un traçat nou direcció Bonabé, començava la pujada, cap a Beret, on un cop a dalt ens esperava un bucle interminable de tombs i retombs, que ens tornava a deixar a la Sortida i ara si enfilavem cap a Orri, amb els seus continus pujes i baixes, que no et deixaven respirar, i que et tornaven al pla de Beret, on ens esperava un darrer regalet en forma de llarga pujada, abans d'acabar aquest any amb 3h 26', cosa que representa rebaixar en 20' el meu temps de l'any passat, però a la vegada acabar a 1h26' dels extraterrestres, o sigui aquells personatges que només veus a la sortida i a l'arribada si és que no han tornat cap a casa ja.

En quant a la Marxa Naut Aran, és un plantejament totalment diferent, de les 1300 persones vingudes d'arreu amb motiu de la Marxa Beret, a les 300 persones d'aquesta cursa, quasi ens coneixiem tots, o ens haviem vist pel circuit entre comentaris com "aquest any no estic gaire fort", "no he pogut entrenar gaire",... jajaja. Ja sabeu de que parlo, no? Bé la Naut Aran sobre 17 km's s'em va atarvessar més del que em pensava, la neu una mica lenta i els esquis d'escates no et permetien seguir el ritme dels rivals directes, tot i així va anar prou bé: 1h30'

Classificació Marxa Beret 2010

classificacio Marxa Naut Aran 2010

Marxa Beret 2010

Ja tornem a tenir una nova edició de la Marxa Beret, i amb la del proper 7 de Febrer en seran 31. Les inscripcions com sempre es poden fer directament a www.marxaberet.com o a l’alberg de Salardú em sembla que fins al mateix dissabte per la tarda. Jo aquest any la faig per internet, i tornaré a provar sobre la distància de marató com l’any passat, a veure com està el body.

 

El circuit com sempre és una incògnita quasi fins al mateix dia. No entenc que es pugui anar així, ja que fa una setmana encara només hi havia traçat un circuit de 5 km’s, més la baixada fins a Montgarri, que amb el trànsit de gossos, cavalls i persones amb raquetes, està quasi sempre en bastant mal estat. Espero no haver de fer 42 km’s al circuit de 5, perquè semblarem un hamster,jeje.

 

Bueno, jo aquesta setmana vaig cap allí a veure que tal està el tema i ja us informo el dilluns

 

 

Rogaining L'Espluga Calba

Doncs bé, aquest dissabte dia 23 de Gener, a L’Espluga Calba, va començar el campionat de Rogainings que enguany es duran a terme a Catalunya, i que constarà de 7 probes, que ens permetran conèixer a fons diferents indrets de la nostra geografia.

 

En aquesta ocasió i com sempre, a l’Espluga Calba, la cursa va tornar a ser un èxit de participació, amb quasi 500 persones inscrites, que vem pendre la sortida a les 12h del matí desde davant del castell, o sigui a la part més alta del poble, on aquest any també acabava la cursa.

 

Les dotze, i sortim al so de les campanes, com si ens perseguís algú, i penso, espero que el meu company el Ricard no esperi estar les 6 hores corrent a aquest ritme, perquè sinó... Primer repte, la sortida del poble, cosa que sempre és liada, però escollim i bé balisant abans que els equips que portem a davant que escolleixen un altre camí, la cosa promet, però només en portem una i 4 punts. Seguim cap a l’est, i comencem a enfrontar-nos als turons que envolten aquest poble, un continu puja i baixa trencacames, un paisatge on el cultiu i el bosc a vegades es perden, on amb pena veiem que cada cop hi ha menys agricultura i més bosc, ja que els cultius es van abandonant. Comencem a provar de fer rumbs, cosa que altres anys pel fang era molt més complicada i veiem que el terra està perfecte per passar pel mig dels camps d’oliveres i ametllers, així com per les antares dels sembrats.

 

Anem bé, arribem a llocs d’aquells on penses com s’els hi ha ocorregut posar una balisa aquí, i en d’altres tant aïllats que et fan pensar que molt probablement no hi hagués posat els peus ningú abans de la cursa, però...les runes, marges i d’altres elements desmenteixen aquest pensament de manera constant, cosa que ens fa pensar com de dur debia ser treballar en aquests indrets tant aillats de les poblacions.

 

Però fòra rotllos, portem 2 hores, i sembla que anem a bon ritme, inconscient de mi penso que si seguim així les podrem fer totes,jeje res més lluny de la veritat. Les primeres 3 hores costesn molt de passar no sé perquè, com que ja coneixem el Felip i la cursa, cada que apareix un nou turó d’aquells que semble inexpugnable, pensem, allí hi ha la balisa, i sempre ho encertem.

 

Hem escollit una ruta circular que ens porta fins els extrems del mapa, o sigui que no podem deixar de córrer, a més i per experiències passades, sembla que només anem a buscar puntuacions de més de 6 punts, cosa que ens va desgastant. Portem 4 hores i comencen els problemes, el Ricard es comença a resentir d’una antiga lesió al peu, i hem d’afluixar el ritme, i jo he perdut el menjar que portava en una bossa lateral de la motxila, i com passa a principis de temporada comencen a aparèxier algunes rampes a les cames, però em prenc alguna cosa que em dóna el Ricard i s’em passen de manera miraculosa. El ritme és significativament més lent, jo ja començo a noar en cansament i el Ricard té mal al peu, però seguim sense defallir. Hora 5: De manera quasi miraculosa ens recuperem, o sembla que poguem recuperar el ritme, però clar és una baixada, i quan torna la pujada hem de tornar a afuixar. A aquestes alçades, ja hem canviat la ruta divereses vegades, per lo que quasi a cada balisa la refem amb el rellotge a la ma, anem cap aquí? Ens donarà temps?...

 

Falten només 20 minuts,cal pendre una decisió, i ens fem els xulos, encara podem anar a buscar 2 balises, segur, però cada vegada ho veig menys clar, balisem la primera, tenim 12 minuts per fer la segona i anar a l’arribada, hi anem, però no la trobem, i em faig mal, quasi no puc posar el peu a terra. Hem d’arribar a l’hora! On estem? Estem aquí! Que no! Molts nervis, el temps va passant, però ens la juguem. A tota metxa cap a l’arribada, i ens sobren 40 segons, quasi per infartar-se.

 

Al final quedem els 20, no està malament, tot i que no ens conformem, la propera cursa mirarem de fer-ho molt millor.

 

Classificacions Rogaining Espluga Calba 2010

 

Calendari Copa Catalana Rogaining 2010

 

 

Calendari orientació Catalunya 2010

Ja tenim de nou el calendari de curses d'orientació de Catalunya per aquest any, amb molt bones notícies pels que ens agraden les curses més llargues, ja que s'ha programat un calendari molt complet de Rogaines, amb 7 proves diferents, que formaran part del primera copa catalana d'aquesta especialitat, que en només un any, ha aconseguit atraure a molts participants.

Adjunto el link on podeu consultar el calendari complet:

Calendari curses d'orientació de Catalunya

Ens veiem a l'Espluga Calba al proper Rogaine aquest mateix més de gener