dijous, 28 de febrer del 2008

Material-Motxilla per Raids


Bueno, s'acosten les competicions d'aquest any, tal i com us vaig comentar, i tocava canviar la motxilla, que ja estava bastant perjudicada. Per aquest motiu, i després de mirar-ho molt, em vaig decidir per repetir amb la Marca Salomon, amb la que ja portava corrent tot l'any passat amb el model Raid Evo 20, amb resultats d'ergonomia bastant satisfactoris, tot i que la veritat en curses molt llargues, al perdre líquid, si no te la vas ajustant acaba molestant el roçament amb les espatlles. Aquest any vaig escollir la motxilla PV15 ST, específica per Trail Running (així ho diuen ells), i ahir al vespre la vaig anar a provar fet un garbuix de nervis ('m'hauré equivocat?), vaig carregar la motxilla amb el que acostumem a portar a les curses, i amb dos bidons d'aigua plens en el lloc específicament designat per portar-los. Vaig començar a córrer, i després d'ajustar-la correctament a mi amb els diferents reglatges que ofereix, la veritat és que en vaig quedar molt satisfet. Això si, la prova va ser de 45', per lo que encara se li ha de fer un test més intensiu. Per lo que si esteu pensant en comprar una motxilla per córrer, aquesta pot ser una bona opció, previ pagament dels 80€, preu una mica elevat, potser, no?

dijous, 21 de febrer del 2008

Calendari de competició Març i Abril


Al final, ja tenim perfilat quasi definitivament el calendari de competició que seguirem amb el Ricard, de cara a pasar-nos-ho bé, i sobretot a la preparació del Montblanc, jo el més de Febrer encara no l'he volgut carregar molt de competicions, ja que vull acabar d'aprofitar de fer esqui de fons, per acumular una bona base, que la temporada que hem plantejat, serà molt dura pel número de competicions i el tipus de competició plantejada. El mes d'Abril, com podreu veure ja serà a tope, a veure com els hi expliquem a les dones que tenim cursa quasi cada cap de setmana i a vegades dissabte i diumenge. Si algú té alguna idea?

dimecres, 13 de febrer del 2008

Cap al Montblanc

Que vull dir amb això de cap al Montblanc? Doncs bé, això és una aventura que vem decidir amb el Ricard Belaskoain, company de raids, amb llarga experiència en tot tipus d'afers relacionats amb la montanya, en el que crec, i així ho hem parlat vàries vegades com un moment d'eufòria, després de llegir un reportatge en una revista. El Tour del Montblanc, és una competició que organitzen els nostres veins francesos, que no és res més que fer tot el tomb al Montblans (165 km) en menys de 24h, o 95km en menys de 24h. Nosaltres per probar( així ho hem explicat a les dones) vem decidir fer la fàcil (95 km, 5200 m de desnivell positiu, i menys de 24h per fer-ho), que a mesura que s'acosta la data (finals d'agost), fa més por. Però de moment ens estem fent els valents, hem planificat una temporada d'entrenaments, competicions, estades, per arribar a la cursa en plenes condicions, que per nosaltres vol dir poder-la acabar sobre els propis mitjans, i que prou feina tindrem. La veritat es que no tenim molt clar com s'entrenen aquest tipus de curses, tot i que volem demostrar tot el contrari, però em sembla que anant a córrer pels voltants de Vilafranca d'on soc jo, o per la platja de Vilanova d'on és el Ricard, no n'hi haurà prou.
Això si sembla que la motivació la tenim a tope, potser és perquè encara està molt lluny.
Bueno si algú llegeix això i vol donar algún consell, estem oberts a les experiències.

divendres, 8 de febrer del 2008

Marxa Beret 2008


Allí vem estar l'anna i jo la setmana pasada, i és que és una passada, per això cada any la fem (si la neu ho permet). La veritat és que tant l'anna com jo estavem hipermotivats per fer la marxa d'enguany, i ens hem estat preparant a consciència per tal de millorar les nostres estratosfèriques marques de l'edició anterior, l'anna competia en 10 km (no hi ha manera de convèncer-la perquè corri la de 20 km), i jo la de 30 km (ja que t'hi poses). El dia prometia molt, sobretot fred (-7º) però feia sol i havia molta gent, el material estava super apunt, esquis nous, encerats, superequipats,... I la sortida, i comencen els problemes, el que em volia plantejar com una cursa de menys a més, sembla que serà a l'inrevés, ja que si continuo a aquest ritme, arribaré arrossegant-me, el cos em diu afluixa, i el cap em diu que no s'escapin. He de fer un mix, i la veritat és que m'estic trobant bé, vaig adelantant gent, i també em passen d'altres, i arriba el km 10 amb 42', estic sorprès, vaig al ritme que somiava, i encara em trobo força bé, del km 10 al 20 s'em passa volant, tot i que faig el mateix parcial i passo per el km 20 amb 1h27, pensant que ara deu estar arribant el primer, i a mi encara em queden 10 km (quina màquina), i a pels 10 km finals, aquests com sempre s'em fan molt llargs, les pujades semblen no acabar-se mai, estic sol pel circuit al meu ritme. Tinc un grup a l'abast, vaig a per ells, i els agafo, em torno a motivar, i per fi "Arribada", amb 2h12' i record personal, he rebaixat la meva marca en 1h15', i l'anna també fa record en 10 km acabant en 1h08'. Estem molt contents, ja no tant per la marca, sinó per l'experiència de córrer de nou aquesta cursa que aplega més de 1.200 persones al pla de beret, on habitualment som uns 30 els diumenges que hi ha gent. us recomano que ho proveu, però vigileu, perquè ja no podreu deixar-hi de córrer cada any

Que és "Com les Cabres"?

Hola soc l'Ignasi, un personatge de Vilafranca del Penedès aficionat a tot tipus d'activitats esportives a l'aire lliure i a la competició. I què?(Pensareu)
La veritat és que simplement em presentava, per què no fos una relació tan freda.
Bueno, anem a lo del nom del blog, per si a algú li interessa, "Com les cabres", expressió que es fa servir per definir aquelles persones o situacions, en les que la gent com jo ens trobem moltes vegades, i consistent a estar en algún lloc perdut, al mig de la muntanya, sense res al voltant, sense saber cap on anar, i a sobre al mig d'una competició.
La veritat és que jo m'hi trobo massa sovint en aquesta situació, sobretot quan competim en raids o curses d'orientació, que ens porten a llocs que buscant no hauriem descobert, o per on ens dóna la sensació que no hi ha passat mai ningú, tot i seguramanet ser ben al contrari. Quan dic "Com les cabres" a més és sobretot en dues situacions molt diferents, la primera quan m'ho estic passant molt bé disfrutant de la natura i la competició, i la segona quan estic en la mateixa situació, però preguntant-me com carai he anat a parar a allí, i en lo bé que estaria a casa.
Bueno no m'enrotllo més i a partir d'ara miraré d'anar explicant