Transllena 2010, quina calor

Aquest dissabte es va cel.lebrar la 3ª edició de la transllena, la cursa de les comarca de les Garrigues que com diu el seu nom, es duu a terme per la serra de la llena, una de les petites serres d'aquesta comarca tant plana, que ascendeix fins als 1000 metres.
Aquesta cursa és una iniciativa del Victor, que per tots els que el coneixeu, hi posa moltes ganes e il.lusió en tot allò que mira de tirar endavant, per aquest motiu, i essent el primer any, en que per vacances no em podia escaquejar, doncs cap a córrer a la fresca,jeje..
Surto de Vilafranca en un dels dies més calurosos de l'any a 31º, augurant que a la Pobla de Cèrvoles, estant a més alçada i al peu d'una serra de 1000 metres, no podia fer-hi tanta calor, i així va ser, estavem a 35º a les 18h, imagineu-vos el percal. Les 18:30 sortida pel poble i primer tram pistero, terreny pels carreteros rodadors, que comencen a estirar el grup amb un ritme infernal, i no ho dic per la calor, només. Primer avituallament km2, segueixo sense parar com quasi tothom, i comença una baixada una mica tècnica cap a un fondo, aquí els carreteros aixequen el peu del gas, i primera cua, cansat de parar, salto pel dret i aterro de cap, però assolint l'objectiu de passar el primer tap, abans de que comenci la forta pujada a partir del km 3,5, on ens esparava la pujada de 3,5 kilòmetres, que començava de manera molt suau, i de repent cara amunt sense pietat i a patejar. En aquest punt tothom es comença a posar a lloc, els que havien sortit per sobre de les seves possibilitats fan figa, i els que havien reservat de manera molt previsora, comencem a estirar una mica la corda. La calor i la forta pujada aconsegueix estirar molt el grup, no em sento còmode, ho passo una mica malament, però amunt sense parar, ànimes amb pena al km 5, increible, m'acasun el Victor, alguna en tenia que fer. Arribem a dalt, un altre avituallament perfectament col.locat, i on parem a refescar-nos, però molt poc temps, i a carenar amunt i avall per la part més alta de la serra de la llena, la baixada no arriba, fins el km 9, al que arribem per un corriol tècnic i divertit amb pedres, arrels i sorra, que s'acaba al km 11,5, on tornem a desembocar en una pista ample per on entrem al poble.
Al final per fer 13 km's, 1h28' i el 36 de la general, no és un temps gaire bo, però les condicions i el terreny eren infernals, al menys per mi, que el primer va fer el ciruit en 1h05', supermarca.