3 cims i pico dels 7 cims

Com podeu veure, ja ens estem preparant pels 7 cims del proper 30 de maig.
Ahir al matí, o sigui diumenge 11, el Ricard i jo vem quedar amb l'objectiu de fer 30 km's amb 1000 metres de desnivell positiu, ja que és l'entrenament que li tocava al Ricard de cara a la preparació del Marató de Zegama, i no s'ens va ocórrer res millor que anar a fer un troç del recorregut dels 7 cims, però a la nostre manera, o sigui per on ens convenia més.
A les 09h començavem a enfilar el Clapí desde les Dous de Torrelles, memorable pujada que per començar ja et posa a lloc el cos, els que ja ho heu fet ja sabeu de que parlo, i començant en sec, es fa una mica pesada, per tant calma i cap a amunt, ja en tenim un el Clapí vell, desfem el camí per on l'hem pujat i cap al segon, aquest molt proper el Puig de l'Àliga, al que arribem sense gaires complicacions. Un cop coronat el 2on cim, toca baixar i baixar, amb alguna rampeta de pujada per no acostumar-se malament, fins que arribem a les primeres cases, o sigui a Mas Ravell, aquí el 7 cims segueix cap al Pla de manlleu, però nosaltres hem programat una carrera diferent i ens n'anem cap a penyafort, o sigui que seguim baixant en forta pendent pe´r la pista, fins a tocar la carretera, i ja som a Penyafort, i tornem a ser al fons de la vall, per lo que a partir d'aquí toca cara amunt, doncs anem al Castellar. Enfilem pel corriol en direcció contraria al que farem als 7 cims, no sense problemes, ja que en aquest punt el PR que hem anat seguint està molt mal marcat i ens desorientem una i altre vegada, això si acabem arribant a on volem, tot i que no per on voldriem. Som al peu del Castellar, cap amunt? Cap amunt! Em sento bé, (espero trobar-me com a mínim igual el dia dels 7 cims, penso), el Ricard deia que no es trobava prou bé, però sort d'això, sinó ja m'hauria destroçat. Puig del Castellar 15 km's desde la sortida, per lo que cal anar tornant endarrera, que les dones patiran, i nosaltres no et dic res amb els km's que ens queden, a més ja hem complert l'objectiu de fer els 3 cims que ens haviem marcat. Anem desfent el camí, i per variar-lo seguim cap a la Plana de les Torres. Qui collons li va posar plana de les torres, en tot cas hauria de ser el cim de les torres, no hi ha res de pla, l'asfalt em comença a pesar, o potser són els kilòmetres? Ja som a la urbanització, i aquí ens comença a mancar oxigen al cervell, i comencen les anades d'olla. Ja que som aquí ens podriem enfilar al Santuari de Foix, dic jo? Ok, contesta el Ricard. (Merda pensava que diria que no). Bé doncs cap amunt falta gent, comencem a anar-hi, ens inventem una ruta, semblem senglars, endavant endarrera, endavant endarrera, pel mig del no res arribem fins al parking del Santuari, darrer cim de la Ruta, la pujada val la pena, les vistes desde aquest lloc són impresionants, i a partir d'aquí cara avall fins les dous per la carretera.
Arribem a les dous, les dones que han anat a caminar ens esperen als cotxes.
Al final 29,8km, molts metres de desnivell, aigua a 0, i un somriure als llavis. Prova superada.