Molts sabem de la duresa d'una cursa d'aquestes característiques, amb 100 km's de pura muntanya, i de la dificultat i penúries que passem, però lo que reconforta una simple mirada còmplice o ja no diem si algún ens anima de viva veu, i com gràcies a això treiem forces de flaquesa de qui sap on.
Els corredors que van passar per Vielha, van poder experimentar un cas totalment diferent i molt freqüent per les nostres terres, que és l'indiferència total per part del gran nombre de persones que per la tarda passejaven pels carrers de la capital de la Vall d'Aran.
Per ser observats com extraterrestres, per ser menyspreat pels conductors que no us cedien el pas, o per sentir que estem bojos de fer aquestes coses, més val la pena no passar per cap població.
Em solidaritzo amb tots els que us veu sentir així, i us animo a anar a córrer per exemple a França, on tots els corredors des de els primers classificats fins als últims, us sentireu espitjats pels ànims del públic, que si que enten que fem i perquè!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada