Marxa Beret 2011, pels pèls

, els meus protagonistes de la Marxa Beret 2011

Com molts debeu saber, aquest diumenge passat, es va dur a terme una nova edició de la mítica (per mèrits propis) Marxa Beret, segurament la prova d'esqui de fons més multitudinària dels pirineus, i a la vegada més antiga, amb 32 edicions a les seves espatlles.

Amb sol radiant, temperatures agradables, i 1258 corredors inscrits en alguna de les 3 categories de la cursa, 10 km, 21 km o 42 km, a les 10 de matí s'iniciava puntualment una nova edició d'aquesta cursa, on l'Anna i jo mateix tornavem a participar plegats, tal i com portem fent els darrers 6 anys.

Enguany l'Anna es tornava atrevir sobre els 21 km, i un servidor sobre els 42 km, amb la intenció de passar-ho bé, però amb la predisposició de patir una mica per intentar fer-ho el millor possible, dins les limitacions de la bèstia, que no són poques.

Les temperatures i les poques nevades d'aquest hivern sobre la Vall d'Aran, de ben segur van posar molt difícil a la organització el traçat del circuit, per evitar per una banda que els de les distàncies llargues haguessim de fer masses voltes sobre el mateix traçat, així com les possibles aglomeracions, que poden provocar més de 1000 persones sortint a la vegada. En aquests aspectes però la organització va tornar a excel.lir, cosa que és de felicitar.

Bé a lo nostre, 5,4,3,2,1, sortida!!! Ignasi amb seny, que això és molt llarg, però ja sabeu que passa, una cosa porta a l'altre, es contagia la ilusió, les ganes de fer-ho bé, i al final, el "futbol és así" ja anem llançats a agafar posicions per la primera pujada, a la que arribo en una bona posició, primer kilòmetre, primera pujada, primera badada i a terra, amb tota la mala sort de partir el pal, s'em cau el cel al cap com als gals, estic destrossat, pot ser que la Marxa Beret 2011, només duri 1km? M'aparto i deixo passar absolutament a tothom, resignació, un altre dia serà, quina mala sort, etc... Vaig tornant com puc cap a la sortida, i en aquell moment, tatatatatachan, apareix un d'aquells herois de les películes, i per mi un dels protagonistes de la meva Marxa, el supercampió Jordi Romeu, el qual no dubta ni un segon en deixar-me els bastons, quan li demano, sense coneixe'l de res!! Gràcies Jordi!!!

Torna a començar la cursa en la última posició destacada, no trigo gaire en començar a trobar-me la cua de la cursa, persones que acudeixen any rera any a la marxa i que la fan gran: families, nens, persones d'edat més avançada,... Els vaig adelantant de mica en mica, per no molestar ni fer caure a ningú, buscant els pocs forats, trepitjant algún que altre esquí, passant per fora del circuit, fent tot el possible per contactar amb el màxim de vermells possible, però costa i molt, a la de 42 km ningú va a passar-hi l'estona, tots són de la feina, i 20' i 800 corredors pel mig és un món, però allí seguim, km 9 i ens separem dels corredors de la distància més curta, puc manetnir un ritme més constant, i s'agraiex, ja que les accelerades i canvis de ritme m'estaven maxacant. Vaig passant molts corredors de la cursa de 21 km, però pocs de la de 42, com pot ser que corrin tant, o potser soc jo que corro poc?
Bé seguim, 21 km en 1h 36', el primer ja deu estar a punt d'acabar, però que hi vols fer, les curses són així. Em desanimo una mica i baixa la intensitat davant la impossibilitat d'agafar ningú, fins i tot paro als avituallaments.

Al final 3h13', no és cap gran marca, però al menys he pogut acabar, tot i que molt per sota de les meves expectatives, però ja se sap l'any que ve, més Marxa.

No vull acabar aquest post sense fer una crida a la reflexió, que és la següent: Si no m'equivoco, la Marxa beret, va néixer com una participativa manifestació festiva, oberta a tothom, i penso que qui la fa gran són les 900 persones aficionats a l'esqui de fons o a l'esport ens hi apuntem per fer una cosa diferent i contribuir a fer gran aquesta activitat: Des de nens amb 5 anys, fins a famílies senceres que al seu ritme passen un matí divertit, persones anònimes de totes les edats, que insisteixo la fan gran. Penso que no podem obviar la massa social, i sobretot, trobo que és una falta de respecte lluirar els premis mentre encara arriben corredors, que al igual que els primers classificats, es mereixen l'atenció de l'organització i sentir-se importants per aquell moment. Només esperant una hora més per donar 18 premis, tots els corredors ho haguessin pogut estar aplaudint.