Raid Garraf 2010

Semprehesentit a dir que el millor entrenament és un bon repòs, i que després de donar-se un bon "tute" cal reposar uns dies, i així ho vaig fer. Una setmana després del Meridià verd, que ja us vaig explicar, jo que truco al Ricard, per anar a córrer el raid del garraf, una prova de les considerades clàssiques dins el calendari, en la que aquest any era la 6a edició.
Després de dies buscant algú per enganyar, sense cap èxit,i resignat a no poder córrer per no tenir equip, jo que em lio la manta al cap i cap al Raid Garraf en categoria individual, o com ells van anomenar, categoria ignasi, doncs era l'únic que anava sol, com a favor de l'organització.
Era per mi el primer raid d'aquest any, cosa que va motivar les salutacions amb els amics i coneguts, que com jo són un any més grans. Poques cares noves, però també poques baixes, però com sempre tothom supermotivat i un ambient molt maco.
09h Sortida orientació urbana, surten els cohets, entre aquests efectes pirotècnics els equips que van a guanyar, i els valents, que després acaben acusant aquestes presses. Surto endavant, però sense presses, passejo pel centre de Vilanova, l'animat mercat del dissabte, l'esglesia de la geltrú,... i cap a buscar la bici. Els més ràpids ja han sortit en btt, i encara porto les bambes. Ràpid que aquíno regalen res! BTT, collons quina feinadaque tinc per sortir de les poblacions, a quin trencall estic?? Trobo la sortida i comencem a pedalar sense haver de parar. Passo per indrets coneguts, de la cursa de la Talaia, d'altres raids,etc...Vaig agafant equips i cap al control canvi. Canvi, bicicleta per bambes i a córrer cap al pic de l'Àliga, amunt,amunt... Ostres, el peu em comença a fer mal, es queixa del Meridià verd, però aguanta força, em deixo 2 balises de la secció no puc córrer, doncs a patinar s'ha dit!! Quina pujada!! el peu emsegueix fent mal, millor caminar, em trobo el victor amb el mateix problema i pugem junts fins al ràpel caminant. Rapel! Ostres el shunt??? No em deixen baixar, però ja sesapla seguretat és el primer, o sigui que a baixar a peu, fins a tornar a agafar la bici. Tram llarg de BTT, canyelles, viladellops, canyelles i ribes. Arribo a la orientació, i ho torno a provar, però el peu no perdona, i ho torno a deixar. Avui no serà el dia per córrer! Doncs a pedalar s'ha dit. A les 17h arribo amb un sentiment entre agredolç per lo bé que m'he trobat amb la bici, i lo malament que m'he trobat a peu. Potser hagués hagut de reposar uns dies mes! PErò no es sabrà, el que està clar és que de cara als 7 cims, si que faré bondat!